Les màquines de soldadura per punts es poden classificar per aplicació (propòsit-universal/general, propòsit-especial); pel nombre de punts de soldadura simultàniament (punt-únic, punt-doble, punt-multiple); pel mètode de conducció (un-cara, doble-cara); pel mètode de transmissió del mecanisme de pressió (accionament amb peus, motor elèctric-lleva, pneumàtic, hidràulic i pneumàtic combinat-hidràulic); per característiques de funcionament (no-automàtic, automàtic); per mètode d'instal·lació (fixa, mòbil o portàtil (suspès); per la direcció del moviment de l'elèctrode mòbil (normalment l'elèctrode superior) (corsa vertical, moviment lineal, carrera circular); i per mètode d'alimentació (màquines de soldadura de freqüència elèctrica (utilitzant una potència de 50 Hz AC), màquines de soldadura per polsos (màquines de soldadura per pols de CC, màquines de soldadura d'energia variable, màquines de soldadura, etc.). màquines de soldadura-de baixa freqüència).
Quan la peça i els elèctrodes són constants, la resistència de la peça depèn de la seva resistivitat. Per tant, la resistivitat és una propietat crucial del material que es solda. Els metalls amb alta resistivitat tenen una conductivitat deficient (per exemple, l'acer inoxidable), mentre que els metalls amb una resistivitat baixa tenen una bona conductivitat (per exemple, els aliatges d'alumini). Així, l'acer inoxidable de soldadura per punts és més fàcil de generar calor però més difícil de dissipar, mentre que els aliatges d'alumini de soldadura per punts és més difícil de generar calor però més fàcil de dissipar. Durant la soldadura per punts, el primer pot utilitzar un corrent més petit (uns quants milers d'amperes), mentre que el segon requereix un corrent molt més gran (desenes de milers d'amperes). La resistivitat depèn no només del tipus de metall, sinó també del seu estat de tractament tèrmic, mètode de processament i temperatura.
Per garantir la mida de la pepita de soldadura i la força de la soldadura, el temps de soldadura i el corrent de soldadura es poden complementar entre si dins d'un interval determinat. Per obtenir una soldadura d'una certa força, es pot utilitzar un corrent gran i un temps curt (condició forta, també coneguda com a especificació dura) o un corrent petit i llarg temps (condició feble, també coneguda com a especificació suau). L'elecció entre una especificació dura i suau depèn de les propietats del metall, el gruix i la potència de la màquina de soldadura utilitzada. Hi ha límits superior i inferior per al corrent i el temps requerits per a metalls amb diferents propietats i gruixos; aquests s'han d'utilitzar com a referències durant l'aplicació.
La pressió dels elèctrodes té un impacte significatiu en la resistència total R entre els dos elèctrodes. A mesura que augmenta la pressió de l'elèctrode, R disminueix significativament, mentre que l'augment del corrent de soldadura no és prou substancial per compensar la reducció de la generació de calor provocada per la disminució de R. Per tant, la força de la soldadura sempre disminueix amb l'augment de la pressió de soldadura. La solució és augmentar tant la pressió de soldadura com el corrent de soldadura.